In NOTICIES

U. La principal novetat de la LOMCE és que és una llei de la dreta, que no necessàriament de dretes. Però entre nosaltres hi ha qui pensa que la dreta no té dret a fer lleis d’educació per a tothom… tret que s’assemblin a les que fa l’esquerra.

Dos. Hem d’acostumar-nos als canvis legislatius, atès que valorem més l’afirmació de les nostres diferències que no pas la consecució de consensos.

Tres. ¿És una llei dolenta Ja es veurà. El que és indubtable és que el sistema educatiu que vol reformar és objectivament dolent: sense produir excel•
lència, condemna al fracàs el 30% dels alumnes. No tenim cap paradís pedagògic al qual retornar.

Quatre. Fins ara, les lleis educatives que han entrat en funcionament, han comptat amb el suport dels socialistes i el recolzament o l’abstenció dels nacionalistes. Hem tingut un consens educatiu persistent. Per tant, alguna responsabilitat deu tenir aquest consens sobre els nostres pobres resultats educatius.

Cinc. És un bon moment per rellegir el que escriu Tony Judt sobre els progressive educationist, que, segons el seu parer, han estat insensibles a la diferència existent entre l’excel•lència i la mediocritat i han confós l’igualitarisme cultural amb un populisme antielitista.

Sis. Els objectius de la LOMCE són: reduir la taxa d’abandonament prematur de l’educació, millorar els resultats educatius, millorar l’ocupabilitat i estimular l’esperit emprenedor dels estudiants. Són objectius de sentit comú. I el que és noble és esperar que s’assoleixin, amb aquesta o amb una altra llei millor.

Els exàmens externs

Set. Els exàmens externs han vingut per quedar-se. Els països amb millors resultats educatius tenen exàmens externs al final de l’educació secundària obligatòria. Són exàmens complexos i difícils, però que tothom es pren seriosament. Donar llibertat als centres sense demanar-los comptes dels seus resultats, és una recepta segura per al fracàs.

Vuit. L’any 2002, el PP va proposar la inclusió d’itineraris a la LOCE. Els paleoprogres van qualificar immediatament aquesta proposta de neoconservadora. El 2010, el ministre socialista, Ángel Gabilondo, va declarar al Parlament Europeu que estava disposat a crear itineraris per evitar l’exclusió social, afavorir la igualtat d’oportunitats i reforçar la dimensió social de l’educació. Quan Wert diu el mateix, està rebent les crítiques que es va estalviar Gabilondo.

Nou. Crítics de la LOMCE propugnen com a alternativa a aquesta llei una educació basada «en el treball per competències», que és el que ara sembla més progre. No obstant, el dictamen 11/2014 del Consell Escolar de l’Estat, critica el Ministeri d’Educació per implantar «el treball per competències» en totes les matèries i en totes les etapes i li recorda que els països de la UE són molt més prudents. Són pocs els que estan fent el mateix.

Deu. Després de la LOMCE ve la reforma de l’estatut docent.

Gregorio Luri

El Periodico Catala-01/09/2014