In NOTICIES

Avui s’ha presentat el document de desplegament de les competències bàsiques, que permetrà unificar i donar coherència al currículum

 
  • El document és fruit d’un treball de dos anys d’un grup d’experts professionals de l’àmbit educatiu
 
  • Suposa una adequació als objectius de la Unió Europea pel 2020
 
  • Segons la consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, “hem volgut ajudar els centres. No pot ser que ensenyem d’una manera i en canvi avaluem com ensenyen en altres països. Hem de poder avaluar i ensenyar de la mateixa manera”

 

El Departament d’Ensenyament ha presentat aquest matí els documents de desplegament de les competències bàsiques al currículum d’educació primària i educació secundària, en base als objectius de la Unió Europea pel 2020. Un estudi que suposa un canvi de paradigma metodològic i clarifica les competències bàsiques tant de l’àmbit lingüístic (llengua catalana i llengua castellana) com de l’àmbit matemàtic per a cadascuna de les etapes obligatòries.
L’objectiu d’aquest treball és contribuir a la millora de la qualitat del sistema educatiu del país, i  a l’actualització professional dels docents. Tot plegat, per aconseguir millorar l’èxit escolar de l’alumnat català. D’aquesta manera, hi haurà una major adequació amb els objectius fixats per la Unió Europea pel 2020.
Els docents tindran, amb aquest document, els recursos pedagògics, avaluatius i curriculars que donaran coherència i unificaran les competències bàsiques al final de l’etapa de primària i de secundària. El treball permet una integració clara de les competències en el conjunt del currículum i al mateix temps vol ser una referència compartida per tot el sistema educatiu a l’hora de fer avaluacions tant internes com externes. A més, dota també de coherència entre els propòsits competencials de l’educació primària i els de l’educació secundària.
Segons la consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, “amb aquests documents hem volgut ajudar els centres. No pot ser que ensenyem d’una manera i en canvi avaluem com ensenyen en altres països. Hem de poder avaluar i ensenyar de la mateixa manera”. Rigau ha afegit que “el més important és el que passa a l’aula i l’educació és un milfulles, cadascú té el seu paper i es tracta que alineem tots aquests factors”
El grup de treball ha recollit durant dos anys la feina de professionals del món educatiu, personal de l’àmbit universitari, professorat de centres públics i privats, inspecció educativa i personal tècnic del Departament d’Ensenyament, liderats pel catedràtic de Pedagogia de la Universitat Autònoma de Barcelona, Jaume Sarramona.
El document estableix, en cada etapa i per a cada àmbit, quina és la gradació de les competències bàsiques que hauria d’assolir l’alumnat. Alhora, determina els continguts clau associats a cada competència i inclou un seguit d’orientacions metodològiques per tal que el professorat les pugui aplicar a l’aula.
També es recullen un seguit d’exemples d’activitats d’avaluació de cada competència. Finalment, s’afegeix una referència als recursos actualment disponibles on es poden trobar exemples pràctics d’activitats per a dur a terme a les aules relacionats amb el desenvolupament de cadascuna de les competències. Els documents es podran consultar al web www.gencat.cat/ensenyament, i al web www.xtec.cat. Els exemples d’activitats pràctiques d’aula es trobaran a http://apliense.xtec.cat/arc
Competències lingüístiques i matemàtiques
En el cas de les competències bàsiques de l’àmbit lingüístic a primària s’inclouen, per exemple, crear textos amb recursos literaris per expressar sentiments, realitats i ficcions; o planificar l’escrit d’acord amb la situació comunicativa i el destinatari. A l’educació secundària, algunes de les competències descrites són, entre d’altres, llegir obres i conèixer els autors/es i els períodes més significatius de la literatura catalana, castellana i universal; i escriure textos de tipologia diversa i en diferents formats i suports amb adequació, coherència, cohesió i correcció lingüística.
Pel que fa a l’àmbit matemàtica, a l’educació primària algunes de les competències indicades són fer conjetures matemàtiques adients en situacions quotidianes i comprovar-les; o traduir un problema a una representació matemàtica i emprar conceptes, eines i estratègies matemàtiques per resoldre’l. A l’educació secundària, alguns dels exemples són usar les relacions que hi ha entre les diverses parts de les matemàtiques per analitzar situacions i per raonar; o mantenir una actitud de recerca davant d’un problema assajant estratègies diverses.
La consellera d’Ensenyament ha anunciat durant la presentació dels documents que els propers àmbits per treballar les competències bàsiques seran el científic, la llengua anglesa i la competència digital.
Marc de referència
El Govern de la Generalitat va presentar l’Ofensiva de país a favor de l’èxit escolar amb la finalitat de millorar els resultats acadèmics de l’alumnat català i reduir alhora l’absentisme i l’abandonament escolar. Un dels objectius és complir amb l’Estratègia Europa 2020 de la Unió Europea, que estableix que el percentatge d’alumnes de 15 anys amb baix rendiment en competències en Lectura, Matemàtiques i Ciències hauria de ser inferior al 15%.
El Departament d’Ensenyament ha fet els darrers cursos un seguiment de l’assoliment de les competències bàsiques dels seus alumnes a través de les avaluacions externes de caràcter mostral –avaluacions diagnòstiques, proves PISA, etc-. A partir dels resultats obtinguts, promou mesures per a millorar el sistema educatiu, els centres i l’activitat docent.
A més, els centres exerceixen l’autonomia pedagògica a partir de l’article 97 de la Llei d’Educació de Catalunya, que els permet concretar els objectius, les competències bàsiques, els continguts, els mètodes pedagògics i els criteris d’avaluació del seu alumnat.
BIG_350203014011613_00.jpg