In BANNER_HOME, NOTICIES

Quaranta anys treballant per l’educació. La setmana passada Fapel va ser pressent al 45è congrés de la Confederación Española de Centros de Enseñanza (CECE), en representació de les famílies que la CECE representa a Catalunya a través de la Federació Catalana de Centres d’Ensenyament.

L’acte, celebrat a Tenerife, va servir per debatre aspectes relacionats amb la comunicació entre escola i família; educació emocional; innovació educativa; i lideratge; els quals van fructificar en unes conclusions que transcrivim pel seu interès per a la comunitat educativa.

1. Segueix sent absolutament necessari assolir un pacte social i polític per l’educació, que no deixi fora a ningú i tingui en compte a tots els actors presents en l’àmbit educatiu.

2. El debat sobre l’ensenyament a Espanya manté un biaix polític i ideològic que porta a debatre temes col·laterals i impedeix abordar els temes realment importants. Cal deixar en segon pla els interessos polítics particulars i centrar-se amb generositat en allò que de debò necessita l’educació.

3. La complementarietat de les xarxes pública, privada i concertada és i ha estat beneficiosa pel sistema educatiu espanyol. La programació de l’oferta educativa s’ha de fer respectant la demanda social de les famílies en l’elecció del centre educatiu al qual volen portar els seus fills.

4. La lluita contra el fracàs escolar i l’abandonament educatiu prematur ha de ser un aspecte prioritari. Les taxes actuals, que continuen sent molt elevades, i l’atur juvenil que comporta, cal analitzar-les en profunditat per identificar les causes i millorar l’eficàcia de les polítiques de gestió de cada administració educativa.

5. Reconeixent les especificitats del primer cicle de l’educació infantil, cal impulsar la universalització i la gratuïtat de l’escolarització de l’etapa 0-3, per facilitar la maternitat i la conciliació laboral, així com l’efecte favorable de l’educació primerenca, respectant la demanda per part de les famílies d’ensenyament privat, sostingut amb fons públics.

6. És fonamental impulsar la creativitat i la innovació a l’escola, de manera que la següent generació estigui formada adequadament per tal de desenvolupar professions que ara no existeixen i enfrontar-se a escenari i problemes que en aquest moment no podem preveure. Per això, la figura del professor sempre serà decisiva, i la seva feina cada cop més necessària.

7. És necessari afrontar amb decisió el fenomen de l’assetjament escolar, de manera que tots els centres educatius siguin un àmbit de pau i convivència. És important seguir avançant en fer més efectiva l’autoritat del mestre, així com la implementació de programes preventius en els quals participi la família, l’escola i l’administració.

8. Cal fer una millor tasca d’orientació per destacar la qualitat i rellevància per al món laboral de la formació professional. L’impuls de la FP dual, recomanat per la Comissió Europea, ha de ser una prioritat, i per això cal potenciar la col·laboració entre escoles i empreses.

9. Volem, finalment, que l’escola sigui més humana, més emocional, més segura, amb una més gran implicació en la transmissió de valors. I que ho sigui per a tots, perquè seguirem apostant per l’equitat, la igualtat d’oportunitats i l’atenció a la diversitat.