Els pares i mares, i els infants i joves, estem d’enhorabona. Comença el curs, comença la normalitat i la rutina, comença de nou l’escola i això ens ha d’ajudar a educar els nostres fills, juntament amb els mestres. I amb l’experiència del curs passat, podem estar segurs que passaran, almenys el 10% de l’any (les hores al cole) en un entorn segur. Ja depèn de nosaltres mantenir-los la resta de l’any en les mateixes condicions.
Quines són les coses que preocupen als pares de l’inici de curs? Bàsicament que tot sigui el més normal possible. Però si concretem una mica més, les preocupacions passen perquè els nostres fills tinguin una bona educació: que aprenguin (bé) a llegir llibres i que llegeixin força, a escriure (bé) i que escriguin força, a expressar-se amb propietat, i que ho facin en dues o tres o quatre llengües; a estructurar la seva ment amb les matemàtiques, i a entendre el món que els envolta a través de la biologia, la física i la química; a exercitar la memòria i les estratègies de pensament; a assolir una cultura vasta i sòlida a través de la literatura, la història, la geografia, la filosofia; a entendre, i estimar les arts, la música, el teatre, el cinema i l’esport.
També a entendre i respectar (estimar!) el proïsme, saber treballar en equip i per si mateixos, a descobrir personalment i cultivar les virtuts (digueu-li Aristotèliques o cristianes) de la prudència, la fortalesa, la justícia i la temprança. I a què entenguin i assumeixin que sense esforç, dedicació, interès, voluntat, no s’assoleix res de valuós ni permanent. Això també va per nosaltres, els pares i mares.
Crec que ara és més important que mai fer-ho, en un context tan incert com ens ha demostrat la pandèmia (que encara durarà).
La incertesa del futur és consubstancial a la vida, i els hem d’educar com a ‘persones d’una peça’ per afrontar el seu propi futur. Aprenguem del passat, actuem al present i preparem el futur, amb optimisme, amb il·lusió, i amb la seguretat que el millor que deixem als nostres fills és la seva educació i formació. I els pares i mares hem d’ajudar a l’escola, a cada mestre, a assolir tot això. I els mestres ens han d’ajudar als pares i mares a assolir tot això. Alguns ja sabran com fer-ho, d’altres n’hauran d’aprendre, i per això val la pena abordar la tutoria compartida de forma seriosa i decidida, des de les escoles i les famílies. Sempre col·laborant, sempre a disposició els uns dels altres. Hem de ser un gran equip que eduqui els infants i joves que han de seguir tirant endavant el país.
Josep Manuel Prats
President de FAPEL
