Avui és el dia. Avui hauriem de pensar especialment en les famílies i els infants que avui reivindiquen la seva singulartitat, la seva discapacitat, que volen fer palès que la societat som tots, i que tots hi tenim dret a viure en igualtat i en llibertat. Però l’exercici dels drets i de la llibertat no és només quelcom nominal, sino que cal poder fer-ho en igualtat de condicions.
A Catalunya, malgrat que tenim mancances materials i que hem de fer encara moltes coses, tenim una mentalitat força única a Europa en relació amb la inclusió. A través de l’Associació Europea de Pares (EPA – http://euparents.eu), podem conèixer quines polítiques en aquesta matèria hi ha arreu d’Europa, i hem de reconèixer que molts països envejen la situació a Catalunya. Sovint, un cop més, cal aixecar una mica la mirada cap al nostre entorn per constatar que estem en una bona línia. A l’EPA rebem informacions i queixes, i també visitem diferents països d’Europa que no tenen ni tan sols la intenció política de practicar la inclusió, on l’escola inclusiva no existeix i només hi ha algunes d’educació especial.
Sí, és una diada per a la reivindicació, però també per al reconeixement i l’agraiment. Un bon exemple del que fa el professorat i les famílies al sistema educatiu de Catalunya ens l’ofereix el Diari de l’Educació en aquest artícle (http://diarieducacio.cat/la-millor-escola-per-la-bea/).
Tot plegat només ha d’esperonar-nos a seguir donant les millors solucions per a tots els nens i nenes, independentment de les seves circumstàncies, per tal que tots i totes arribin allà on les seves capacitats els permetin. Per això, els pares i mares hem de comptar amb les nostres pròpies conviccions, amb la llibertat d’elecció com a element fonamental, i amb el suport de les persones, el professorat, i entitats públiques i privades que fan una feina extraordinària en favor de l’educació.
