| En primer lloc, dilluns hem comencomencem de nou el curs. Pels pares i mares ha estat precedit de molta incertesa, informacions contradictòries, modificacions permanents. Però comencem amb il·lusió, amb ganes i, perquè no dir-ho, ja era hora!. Sis mesos sense “l’escola” són molts mesos. Tornem amb la confiança que l’escola ens ajudarà a educar i a cuidar els nostres fills i filles. Amb la lògica incertesa que no sabem què passarà, mirant de reüll l’arribada d’un contagi. Potser el que hauríem de fer els pares i mares és ser responsables i fer responsables els nostres fills. No és només un assumpte dels altres, de les administracions, de les escoles, sinó de cadascú de nosaltres. En segon lloc, potser si que les Administracions no han posat tots els recursos que havien de posar, especialment a la concertada. I es probable que la Generalitat ha estat eficaç (sempre comparant-se amb les altres CCAA ) en posar els pocs recursos que n’ha posat,… però com sovint diem als nostres fills, el que facin els altres ens és ben igual, el que volem és una educació a Catalunya segura i excel·lent. També és cert que les escoles tenen uns projectes educatius i han elaborat uns protocols realment bons a priori per garantir que l’escola sigui de qualitat i segura; que sens dubte aniran adaptant a les circumstàncies. I de ben segur que el primer contagi no sortirà de l’escola, sinó que vindrà de casa. En aquesta línia, el professorat te una gran missió: sobre tot educar, i també mantenir els protocols. Difícil tasca! Especialment en les condicions i amb els recursos que el departament ha aportat, que són ben pocs, especialment a la concertada, i que acabarem pagant tots els pares i mares com sempre, en un context d’infrafinançament endèmic i patètic. Finalment, però, la clau de volta és que els alumnes, especialment els grans, facin ara el que tant i tant els costa fer: obeir les normes, acatar l’autoritat. Per una banda, els hi costa perquè són joves però també perquè ara per ara l’autoritat és menystinguda, qüestionada i atacada. I ara no toca. Acceptar l’autoritat dels pares i mares, l’autoritat del mestre i de l’escola, l’autoritat dels qui ens governen (mal que bé) és important també per a la seva educació. Tenim la oportunitat de convertir-los en agents de salut actius, fer-los responsables de la seva seguretat i de la dels altres. És el moment del seny (ja ho era al juliol i a l’agost… però ja es veu que ens costa) I nosaltres, pares i mares, hem de ser responsables que els nostres fills i filles vagin a escola, hi vagin en condicions i no ens exposem a contagis. De nosaltres depèn. |
