Barcelona, 5 de desembre de 2019 – Des de la Fapel i la CCAPAC, Federacions d’AMPA que agrupen respectivament 140.000 i 360.000 pares i mares de l’escola concertada a Catalunya, ens sentim amb el deure de fer un seguit de precisions sobre els anuncis del Conseller Bargalló a l’esborrany de decret d’admissions d’alumnes.
El Decret que el Departament prepara sobre els concerts I l’admissió d’alumnes és, des del nostre punt de vista, totalment innecessari. – De fet, si el que volen és combatre la segregació escolar, només caldria aplicar correctament els decrets actuals, a més de millorar el finançament fins a fer realment gratuïta la plaça pera tothom. Aquestes consideracions es van posar de manifest abastament a les reunions de la comissió d’admissions del Pacte contra la Segregació Escolar. És més; els documents de treball anaven bàsicament en la línia de fer complir les previsions del decret d’admissions d’alumnes en vigor.
Com a Fapel hem estat a la comissió i hem subscrit tot el text, però sempre tenint en compte que cal garantir el finançament per tal de poder assegurar que totes les famílies poden triar centre educatiu en igualtat de condicions (ho diu la LOE, la LEC i les sentències del TC). Des del nostre punt de vista, les propostes del nou decret d’admissions d’alumnes són innecessàries i pedaços per resoldre un problema greu que té moltes altres causes més enllà de l’escola i que no es volen afrontar.
Algunes consideracions:
- Pel que fa a la pretesa novetat que centres públics i concertats seran iguals a partir d’ara, ja ho eren amb l’anterior decret. Totes les escoles sostingudes amb fons públics han estat sempre subjectes a les mateixes normes d’admissió d’alumnes. Haurien de ser iguals també en finançament.
- Darrere de la voluntat que el departament determinarà «tota l’oferta educativa anual de tots els centres», tant dels públics com dels concertats, trobem una voluntat dirigista més pròpia de països totalitaris que d’una democràcia.
- Escanyar d’antuvi l’oferta de places i aules, tant a l’escola pública com a la concertada, limita el dret reconegut dels pares a triar centre educatiu. Per tant, s’incompleix flagrantment l’article 109 de la LOE, que determina que l’oferta ha de tenir en compte la demanda social.
- Segons l’article 43 d) de la LEC, d) “El principi de coeducació per mitjà de l’escolarització mixta, que ha d’ésser objecte d’atenció preferent.” Això no exclou de cap manera l’educació diferenciada, que està garantida per la LOE i sentències del Tribunal Constitucional. Per tant, cap normativa o decret que legisli en contra seria vàlid a la llum de l’actual regulació.
- La vinculació mútua de l’administració i una escola, pel document administratiu del concert, té una duració determinada (4 o 6 anys). Aquest es renova si l’escola compleix les condicions de quan es va concedir i renovar. No es pot revisar anualment mentre hi hagi demanda suficient. La mesura de la programació prèvia trenca aquest principi de l’article 109 de la LOE.
- Que aquesta proposta sigui una eina per tal que els alumnes NEE es puguin distribuir a tots els centres, tant públics com concertats, ja es pot fer amb l’actual decret. No en calia un de nou.
- En relació amb l’impacte a nivell municipal, actualment totes les escoles ja tenen la mateixa àrea d’escolarització, i les comissions de garanties ja tenen, i exerceixen, les competències per fer l’assignació d’alumnes. La diferència és que ara hi ha un camí a la llei de procediment administratiu per reclamar una assignació no volguda per la família, que aquest esborrany de decret pretén eliminar menystenint els drets de les famílies.
- Al marge d’aquest decret d’admissió, el Departament està treballant en el decret de centres concertats, que en principi preveu un finançament «asimètric» perquè els centres rebin diners en funció dels alumnes desafavorits que escolaritzin. Si aquesta asimetria fos la de garantir la gratuïtat de la plaça escolar a tots els alumnes, i afegir més finançament per als centres complexos i alumnes amb NEE, estaríem d’acord, però no es diu enlloc que sigui així.
- Pel que fa el cost de l’escolarització, tampoc es compleix la llei, que diu que l’escolarització obligatòria ha de ser gratuïta. De fet, la comissió del Pacte contra la segregació que estudia el cost de la plaça, que al final són xifres i criteris d’imputació, encara no ha acabat després de més de sis mesos. Les altres dues comissions van acabar fa gairebé tres mesos les feines, que eren molt més complexes i feixugues. No es vol saber què val una plaça escolar perquè no hi ha voluntat política real per garantir el finançament del sistema educatiu, en particular de la concertada. El mateix Pacte contra la Segregació ho diu clarament, i com a realitat coneguda i acceptada pels signants no es vol tenir en compte. Mai hi ha hagut voluntat de millorar el finançament.
Rebutgem la totalitat dels dos decrets que es volen imposar en la forma prepotent amb la qual es volen dur a terme. Hem demostrat la nostra implicació i voluntat durant totes les feines del Pacte contra la Segregació escolar, però no es poden imposar mesures que perjudiquin drets fonamentals dels pares i mares, que estan a les declaracions de drets humans, a la carta fonamental de la Unió Europea, la constitució, l’estatut i la LEC, a més de les sentències del Tribunal Constitucional. La segregació, sigui escolar o social, és un greu problema que cal abordar des de diferents aspectes, no només eliminant drets i la pluralitat educativa que a Catalunya és característica i històrica.
Fem una crida a tots els pares i mares de Catalunya a rebutjar les propostes del conseller Bargalló. Demanem una negociació oberta i clara sobre elles per trobar solucions al problema de la segregació escolar; i anunciem una lluita jurídica i social contra aquest atac frontal al dret i a la llibertat dels pares i mares.
